Campanya

El control d’identitat per part de la policia i l’obligació del ciutadà d’identificar-se són uns invents recents a les democràcies formals del nostre entorn. A l’estat espanyol aquest retrocés en el dret a la intimitat i l’anonimat (un dret de ciutadania reconegut arreu) s’ha empeltat de forma continuista amb la imposició franquista del DNI als anys 40 del segle XX. La pràctica de les identificacions “rutinàries” es fa en nom d’una no demostrada major eficàcia policial en la prevenció dels delictes i prioritza  els valors d’ordre i control per damunt dels de llibertat i dignitat. També assumeix sovint connotacions racistes al centrar-se en persones determinades exclusivament pel color de la seva pell. Per tant en si mateixa és una norma que caldria impugnar.

En aquesta fase de recomposició del sistema s’imposa cada dia amb més evidència, en el conjunt de la societat, una dinàmica conflictual marcada per a) manifestació d’un increment de la violència estructural via agressions als nostres drets i llibertats col·lectives i al poder contractual i econòmic de les classes treballadores (retallades), b) la resposta de la societat agredida articulada al voltant d’una sèrie de reivindicacions i formes de protesta, i c) la repressió bàsicament militaritzada i judicialitzada de la dissidència, que és progressivament criminalitzada o menystinguda. En la tasca de control, prevenció i desactivació de les formes potencialment més efectives de la resposta social tenen un paper determinant les pràctiques de les identificacions arbitràries de manifestants i de protecció de l’anonimat dels membres dels cossos repressius, encaminada a garantir-ne la impunitat en tota mena d’actuacions, delictives incloses.

En aquest context, tothom sap que la pràctica de la identificació en el marc de mobilitzacions socials es tradueix en creació de fitxers de persones dissidents, que les seves modalitats i reiteració agafen sovint formes d’assetjament psicològic i físic, que cada cop amb més freqüència dóna lloc a la imposició de sancions administratives que deixen desemparades a les activistes que en són víctimes. En definitiva les identificacions policials constitueixen una praxis encaminada a dissuadir a la gent de l’exercici de drets polítics fonamentals com el de reunió, manifestació, expressió o informació. També és sabut que els antiavalots porten ja anys negant-se a dur el número d’identificació. Cal destacar que la TIP (Targeta d’Identificació Policial) permet la identificació de la persona que el du només en casos molt regulats i garantint sempre al màxim el dret a l’anonimat i a la intimitat. La negativa a dur-lo només pot respondre -i respon- a la voluntat de gaudir d’impunitat en cas de violació de la llei.

Assistim doncs a la inversió del plantejament que hauria de ser el propi d’un estat de dret i de democràcia formal, en el qual el ciutadà té el dret a no ser destorbat sense raó -i menys encara quan exerceix un dret polític fonamental- per cap funcionari de l’estat que, al seu torn, ha de ser sempre identificable com a tal i sotmès a un control escrupolós en les seves actuacions.

Una acció de desobediència civil és desobeir una llei perquè es considera injusta. El que fonamenta l’acció és la seva legitimitat i el recolzament social. És legal impedir a la comissió judicial dur a terme un desnonament? No. És legítim? Sí. Com actua la policia en un cas o en un altre va en funció dels costos socials i polítics que implica.

La desobediència civil en aquesta campanya es visualitarà en el fet que les persones no portin cap tipus d’identificació en manifestacions, concentracions i/o protestes de qualsevol mena (veure Aspectes legals) per, d’aquesta manera, evidenciar-ne els objectius:

  • Exigir als organismes integrants de la policia de la Generalitat-mossos d’esquadra ARRO (Àrea Regional de Recursos Operatius) i BRIMO (Brigada Mòbil), el compliment del decret de la Generalitat 217/2008 de 4 de novembre que obliga als seus membres a mostrar sempre de forma visible la TIP (Targeta d’Identificació Policial).
  • En segon terme volem acabar amb la impunitat judicial d’aquests organismes, els integrants dels quals, pel fet de no mostrar les seves TIP, no han pogut ser denunciats quan les seves actuacions han comportat mutilació i lesions físiques a desenes de persones en manifestacions i/o concentracions al llarg dels darrers anys.
  • Acabar amb la imposcició arbitrària de multes a les persones que exerceixen lliurement els seus drets polítics, i exigir l’anul·lació de totes les multes imposades fin ara en el decurs de qualsevol mobilització social.
  • Finalment, recuperar un dret fonamental com és el dret a l’anonimat de les persones.